seminaris / monogràfics / xerrades / conferènciesseminarios / monográficos / charlas / conferencias seminaris / monogràfics / xerrades / conferènciesseminarios / monográficos / charlas / conferencias
/ REQUISITS TÈCNICS: PROJECTOR DIGITAL / DURADA: LES CONFERÈNCIES I SEMINARIS TENEN UNA DURADA D'ENTRE 1:30 I 3 HRS / LES XERRADES I PRESENTACIONS 1HR
/ REQUISITOS TÉCNICOS: PROYECTOR DIGITAL / DURACIÓN: LAS CONFERENCIAS Y SEMINARIOS TIENEN UNA DURACIÓN DE ENTRE 1:30 Y 3 HRS / LAS CHARLAS Y PRESENTACIONES 1HR
LITERATURA DE VIATGES / LITERATURA DE VIAJE
ESCRIPTURES DEL JO
Aproximació a les estratègies en l'escriptura autoreferencial. Memòries, autobiografies i diaris posseeixen diferents codis que els emmarquen en el gènere encara que amb aquest tipus d'escriptura es presenta una indefinició de fronteres.
Presentem un recorregut per les formes de descripció de la pròpia experiència, la rememoració i el record.
ESCRITURAS DEL YO
Acercamiento a las estrategias en la escritura autoreferencial. Memorias, autobiografías y diarios poseen distintos códigos que los enmarcan en el género aunque con este tipo de escritura se presenta una indefinición de fronteras.
Presentamos un recorrido por las formas de describir la propia experiencia, la rememoración y el recuerdo.
EL TESTIMONI, EL TESTIMONIATGE I EL RELAT DE VIATGE
LLIBRES ENTRE L'IMAGINARI MEDIEVAL I EL NOU MÓN
Els relats de viatge posseeixen un llenguatge propi per generar en el lector la impressió de versemblança del relat. Les aventures explicades i els paisatges descrits han de provocar la ferma sensació de que l'autor va estar ‘aquí’. Sota conceptes com el meravellós en la tradició de la literatura de viatge presentarem alguns exemples de literatura que des de la nostra perspectiva contemporània és naturalment fantàstica com el recompte dels viatges de Marco Polo o de Sir John de Mandeville, passant per les cròniques de la conquesta d'Amèrica i les cartes de Cristòfor Colom.
EL TESTIGO, EL TESTIMONIO Y EL RELATO DE VIAJE
LIBROS ENTRE EL IMAGINARIO MEDIEVAL Y EL NUEVO MUNDO
Los relatos de viaje poseen un lenguaje propio para generar en el lector la impresión de verosimilitud del relato. Las aventuras contadas y los paisajes descritos deben provocar la firme sensación de que el autor estuvo ‘ahí’. Bajo conceptos como lo maravilloso en la tradición de la literatura de viaje presentaremos algunos ejemplos de literatura que desde nuestra perspectiva contemporánea es naturalmente fantástica como el recuento de los viajes de Marco Polo o de Sir John de Mandeville, pasando por las crónicas de la conquista de América y las cartas de Cristóbal Colón.
GUIES DE VIATGE DEL SEGLE XIX. UN MODEL CONTEMPORANI
Com arribem a model de guia de viatge de butxaca? La història d'aquest tipus de document de viatge s'ha anat forjant amb el pas dels segles com a fruit de mutacions dels viatgers i el viatge. Un recorregut pels canvis en les formes de viatjar i de transmetre informació fins a arribar al concepte de guia com ho entenem ara.
GUÍAS DE VIAJE DEL SIGLO XIX. UN MODELO CONTEMPORÁNEO
¿Cómo llegamos a modelo de guía de viaje de bolsillo? La historia de este tipo de documento de viaje se ha ido fraguando con el paso de los siglos como fruto de mutaciones de los viajeros y el viaje. Un recorrido por los cambios en las formas de viajar y de transmitir información hasta llegar al concepto de guía como lo entendemos ahora.
DUES GRANS INDÚSTRIES DEL VIATGE. LES GUIES DE VIATGE DE JOHN MURRAY I KARL BAEDEKER
La indústria editorial relacionada al viatge sempre ha sigut popular. Ja sigui el relat de ficció, les memòries o els diaris, el viatge ens transporta com a lectors a compartir una experiència propícia als somnis. Però un producte com les guies ha tingut el seu lloc entre els quals s'aventuraven a viatjar. Durant el segle XIX van sorgir dues grans editorials de guies de viatge, ens referim a les empreses de l'anglès John Murray i l’alemany Karl Baedeker, qui van alimentar una rivalitat que va impulsar una curiosa competència entre edicions, traduccions i fins i tot cartografies.
DOS GRANDES INDUSTRIAS DEL VIAJE. LAS GUÍAS DE VIAJE DE JOHN MURRAY Y KARL BAEDEKER
La industria editorial relacionada al viaje siempre ha sido exitosa. Ya sea el relato de ficción, las memorias o los diarios, el viaje nos transporta como lectores a compartir una experiencia propicia a los sueños. Pero un producto como las guías ha tenido su lugar entre los que se aventuraban a viajar. Durante el siglo XIX surgieron dos grandes editoriales de guías de viaje, nos referimos a las empresas del inglés John Murray y el alemán Karl Baedeker, quienes alimentaron una rivalidad que impulsó una curiosa competencia entre ediciones, traducciones y hasta cartografías.
VIATGES I FOTOGRAFIA SEGLE XIX / VIAJE Y FOTOGRAFÍA SIGLO XIX
FOTOGRAFIA DE VIATGE. PRIMERES TÈCNIQUES
Les primeres fotografies de viatge van consignar paisatges, monuments i persones envoltats en un halo d'exotisme i sorpresa. Però, com va ser el procés de creació d'aquestes imatges? Quins riscos mereixia tal empresa? Podem en l'actualitat imaginar viatgers – fotògrafs amb fins a 400 quilos d'equipatge per poder immortalitzar un moment?
FOTOGRAFÍA DE VIAJE. PRIMERAS TÉCNICAS.
Las primeras fotografías de viaje consignaron paisajes, monumentos y personas envueltas en un halo de exotismo y sorpresa. Pero, ¿cómo fue el proceso de creación de esas imágenes? ¿Qué riesgos merecía tal empresa? ¿Podemos en la actualidad imaginar viajeros – fotógrafos con hasta 400 kilos de equipaje para poder inmortalizar un momento?
FOTOGRAFIA I VIATGE PEL NIL. MAXIME DU CAMP I GUSTAVE FLAUBERT
Aproximació a una de les aventures més destacables de la fotografia del segle XIX. Pels seus protagonistes, per l'itinerari, pel projecte que va consolidar un dels documents més bells de la fotografia sobre paper: Égypte, Nubie, Palestine et Syrie (1854). I per tot el que està darrere de la presa fotogràfica, per l'austeritat de l'àlbum precursor i model de les publicacions fotogràfiques de la dècada dels cinquantes.
FOTOGRAFÍA Y VIAJE POR EL NILO. MAXIME DU CAMP Y GUSTAVE FLAUBERT
Este es el acercamiento a una de las aventuras más destacables de la fotografía del siglo XIX. Por sus protagonistas, por el itinerario, por el proyecto que consolidó uno de los documentos más hermosos de la fotografía sobre papel: Égypte, Nubie, Palestine et Syrie (1854). Y por todo lo que está detrás de la toma fotográfica, por la austeridad del álbum precursor y modelo de las publicaciones fotográficas de la década de los cincuentas.
FOTOGRAFIA I ANTROPOLOGIA Al SEGLE XIX. DE LA CLASSIFICACIÓ DE TIPUS ALS ZOOLÒGICS HUMANS
La fotografia durant el segle XIX va ser ràpidament assimilada com a metodologia de treball. En el cas de l'antropologia i l'etnografia, la fotografia va contribuir sobretot amb els estudis sobre les races humanes. Presentarem una introducció als usos i la seva evolució de la fotografia en aquests contextos, així com la seva transcendència social a Europa de mitjan el segle XIX.
FOTOGRAFÍA Y ANTROPOLOGÍA EN EL SIGLO XIX. DE LA CLASIFICACIÓN DE TIPOS A LOS ZOOLÓGICOS HUMANOS
La fotografía durante el siglo XIX fue rápidamente asimilada como metodología de trabajo. En el caso de la antropología y la etnografía, la fotografía contribuyó sobre todo con los estudios sobre las razas humanas. Presentaremos una introducción a los usos y su evolución de la fotografía en estos contextos, así como su trascendencia social en Europa de mediados del siglo XIX.
PRIMERS LLIBRES FOTOGRÀFICS: IBBETSON, ATKINS, TALBOT
Presentació i introducció a tres llibres pioners. Al segle XIX la legitimació de la idea de la naturalesa reproduïda per si mateixa es va deure en certa forma a la construcció d'una retòrica pròpia que donava sentit a l'omnipresent presència de la llum en la representació fotogràfica. Les edicions pioneres de la fotografia van ser precisament imatges de la naturalesa. Tant els photogenic drawings de flors i plantes del capità Ibbetson, els cianotips d'algues d'Anna Atkins fins les calotips d'objectes quotidians que Fox Talbot va triar escrupolosament.
PRIMEROS LIBROS FOTOGRÁFICOS: IBBETSON, ATKINS, TALBOT
Presentación e introducción a tres libros pioneros. En el siglo XIX la legitimación de la idea de la naturaleza reproducida por sí misma se debió en cierta forma a la construcción de una retórica propia que daba sentido a la omnipresente presencia de la luz en la representación fotográfica. Las ediciones pioneras de la fotografía fueron precisamente imágenes de la naturaleza. Tanto los photogenic drawings de flores y plantas del capitán Ibbetson, los cianotipos de algas de Anna Atkins hasta los calotipos de objetos cotidianos que Fox Talbot eligió escrupulosamente.
